[...] I abans que en Jaspert de Barberà es trobàs amb aquells setanta cavallers, els moros es posaren a cridar i, tirant pedres, es feren un poc avant. I la senyera de don Nuno i els que eren amb ella, giraren la cara. I, fent aquell bell gest, davallaren ben bé un tir de pedra, esperonant els cavalls cap a nosaltres. I alguns cridaren:
-Vergonya, cavallers, vergonya!
Però, els sarraïns no els seguiren, i els nostres s'aturaren. I, mentrestant, arribà la nostra senyera i la nostra mainada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada